Casa Endavant pensant El projecte de càlcul obert promet grans canvis en servidors, centres de dades

El projecte de càlcul obert promet grans canvis en servidors, centres de dades

Vídeo: Eleccions municipals: el debat de la ciutat de Barcelona (Setembre 2024)

Vídeo: Eleccions municipals: el debat de la ciutat de Barcelona (Setembre 2024)
Anonim

Tot i que és molt menys destacat que altres esdeveniments recents, la cimera de càlculs oberts de la setmana passada podria acabar dient més sobre la direcció dels grans ordinadors que qualsevol anunci de venedor individual.

Inicialment, Facebook va organitzar el projecte Open Compute, i aquest va ser el quart cim del grup durant els darrers 18 mesos. Alguns centres de dades grans (que van des de les empreses d’allotjament fins a les grans empreses financeres) ara són membres, i gran part de la indústria es mostra presentant i oferint suport. La idea és redissenyar el servidor modern –inicialment per a informàtica, però també potencialment per a emmagatzematge– de manera que reflecteixi les necessitats dels centres de dades més grans per a una millor escalabilitat i solucions menys propietàries.

El primer pas és un nou disseny per a racks, conegut com a especificació Open Rack. Utilitza unitats rack que són més amples i lleugerament més altes que en servidors existents. Una unitat de cremallera estàndard (un servidor 1U) té 19 polzades d'ample; amb Open Rack, una sola unitat de cremallera tindria una amplada de 21 polzades. La nova mida està dissenyada per adaptar-se a tres plaques base o cinc unitats de 3, 5 polzades un al costat de l'altre, dirigint-se cap a servidors encara més densos. Tingueu en compte que, al pla d'Open Rack, els servidors no disposen de fonts d'alimentació; en canvi, el rack té diversos subministraments per alimentar cada servidor.

El concepte no és tan diferent dels servidors blade que ofereixen avui Cisco, Dell, HP i IBM, però es tracta d'una especificació oberta, mentre que les solucions actuals solen ser propietàries. Això hauria de comportar una competència més costosa. (Tingueu en compte que la mida del bastidor o del xassís de la cremallera és encara d’unes 24 polzades d’amplada, per la qual cosa els productes d’Open Rack han d’encaixar als centres de dades existents.) HP i Dell, entre d’altres, ja han mostrat productes que s’adapten a un disseny Open Rack..

Dins l'Open Rack, la idea és acabar amb diferents "trineus": un mòdul de càlcul amb dos processadors i una petita quantitat de memòria i emmagatzematge, un mòdul DRAM, un mòdul d'emmagatzematge i un mòdul d'emmagatzematge flash, tots ells connectats. a velocitats molt altes. Aquests mòduls haurien de poder-se combinar i combinar; i el que és més important, es poden substituir cadascun en un horari diferent. (La memòria flash sol desgastar-se més ràpidament que les unitats de disc dur, per exemple, i les CPU sovint s’actualitzen cada dos anys més o menys perquè les demandes de càlcul aprofiten realment la Llei de Moore, però pot ser que es puguin actualitzar altres components en un cicle de cinc a sis anys..)

Una nova especificació s'anomena Slot comú obert per als processadors. Basat en PCI-Express, això hauria de permetre als processadors de qualsevol proveïdor que el suporti entrar en un servidor Open Rack. Els venedors de servidors tradicionals x86 Intel i AMD van indicar el suport, igual que Applied Micro i Calxeda, que mostraven els servidors basats en ARM de baix consum. A més, AMD i Intel van dir que han desenvolupat plaques base Open Rack: AMD's Roadrunner i Intel's Decathlete.

Sembla que s'estan produint molts avenços en interconnexions per a aquests servidors. Intel diu que envia mostres d’un mòdul fotònic de silici de 100 Gbps i que està desenvolupant especificacions per a l’ús de la interconnexió per a targetes de CPU, memòria i xarxa en un rack. Mentrestant, Mellanox mostrava un nou sistema que inclou controladors i un interruptor de gamma superior que pot executar Infiniband fins a 56Gbps.

Altres parts de l’OCP estan treballant en el projecte d’emmagatzematge d’Open Vault (conegut com a Knox), que permetrà fins a 30 unitats en un xassís Open Rack 2U. Alguns dels grans noms emmagatzemats admeten almenys algunes parts, inclosos EMC, Fusion-io, Hitachi Global Storage i SanDisk, amb Fusion-io que mostra una targeta ioScale que pot tenir fins a 3, 2 TB de memòria flash.

Inicialment, gran part de l’èmfasi en Open Compute prové de Facebook, que va iniciar el projecte per tractar les masses quantitats de dades que necessita per emmagatzemar, moure i calcular cada dia. A la cimera, Facebook va repetir algunes de les seves estadístiques d’ús: –hi ha mil milions d’usuaris, que carreguen al voltant de 4, 2 bilions de likes, publicacions i comentaris al dia, així com uns 350 milions de fotos diàries. Com a resultat, Facebook necessita 7 petabytes addicionals al mes (i en creixement) només per emmagatzemar fotos.

Facebook també va parlar de com realment gestiona prop de 40 serveis principals i 200 de menors, però ara els ha dividit de manera que cadascun s’executa en un dels cinc tipus de servidor estàndard: Web, Base de dades, Hadoop, Haystack (Fotos) i Feed (molts de CPU i memòria). El concepte que hi ha darrere d'Open Compute és permetre personalitzar més fàcilment els seus servidors per a cada servei i poder intercanviar i sortir fàcilment components, de diferents proveïdors i en diferents horaris, de manera que sigui més flexible i rendible.

Per descomptat, els que administrem centres de dades per a empreses tenen els mateixos objectius generals, tot i que la majoria de nosaltres no tenim gairebé la mateixa escala. Ara per ara, suposo que els grans usuaris dels conceptes d'Open Compute seran els centres de dades més grans, de forma similar a com els grans proveïdors de núvols han estat l’impuls de la plataforma al núvol OpenStack. De fet, hi ha certament un solapament en el pensament entre aquests grups, però, amb el pas del temps, els conceptes haurien de ser corrents. No m'estranyaria que les empreses de totes les mides poguessin encarregar servidors d'Open Rack i poder obtenir, així, les millores de cost i agilitat que prometen. Passarà un parell d’anys, però la idea és certament prometedora.

El projecte de càlcul obert promet grans canvis en servidors, centres de dades