Casa Opinions Per què les recents ofertes tecnològiques de la Xina ens han posat nerviosos

Per què les recents ofertes tecnològiques de la Xina ens han posat nerviosos

Vídeo: TOP 10 PROYECTOS MILITARES MÁS AVANZADOS DEL MUNDO (De novembre 2024)

Vídeo: TOP 10 PROYECTOS MILITARES MÁS AVANZADOS DEL MUNDO (De novembre 2024)
Anonim

Vaig estar a Shenzhen, la Xina, el mes passat per la fira CE China, una regió més coneguda com a llar de Foxconn i d’altres fàbriques que construeixen productes de consum, inclosos l’iPhone i l’iPad d’Apple.

Vaig veure com els xinesos apliquen la seva màgia de fabricació als auriculars de realitat virtual i si poden produir dispositius barats amb un atractiu ampli en qualsevol moment. Em van fer conscient d'almenys tres nous auriculars VR que podrien arribar tan aviat com aquesta temporada de vacances, encara connectats a un ordinador, però de 200 a 300 dòlars més barat que els dispositius rivals d'Oculus o HTC.

No obstant això, els xinesos no es conformen amb la creació de versions més econòmiques dels auriculars VR d'alta gamma d'avui. Volen innovar en aquest espai i crear ulleres VR que s’assemblin més a un conjunt d’ulleres reals. Un d'aquests productes que vaig veure a la fira prové d'una empresa que es deia Dlodlo (pronunciat Dodo).

Les ulleres Dlodlo Glass V1 VR segueixen sent un prototip, però el conseller delegat va dir que la seva empresa està fent avenços importants en el disseny i espera que el dispositiu estigui al mercat a finals d'any. Els vaig comprovar a la planta del saló i vaig poder veure que són realment prototips molt primerencs. Sóc escèptic que aviat estarà disponible un model de treball, però dono a Dlodlo el tracte d'introduir VR a un territori d'usuaris més acceptable.

Al final del viatge, vaig obtenir una paraula que podria beneficiar el mercat xinès i AMD, però em va encantar les empreses de tecnologia nord-americanes: una nova empresa conjunta entre AMD i THATIC, un consorci d’inversions controlat per l’Acadèmia de Ciències de la Xina. Els dos produiran silici per a servidors, cosa que afegeix un nou gir a la creixent capacitat tecnològica de la Xina.

Des de fa dècades, els líders xinesos han volgut produir i controlar la propietat intel·lectual fonamental per construir telèfons, ordinadors, servidors, xips i l’altra tecnologia que es troba al centre del món digital. Empreses com Huawei demostren que és possible entrar en mercats internacionals i competir contra marques més establertes com Cisco amb tecnologia casolana.

A mitjan 2008, em vaig reunir amb alguns oficials tecnològics xinesos a Pequín que van dir que volien desenvolupar els seus propis estàndards perquè estaven frustrats que havien de pagar drets d'autor sobre allò que fabricaven, com ara reproductors de DVD.

Ja van intentar fer els seus propis processadors, i això no va funcionar. Aleshores van intentar que les empreses occidentals es fabriquessin a la Xina i els van oferir incentius com ara fàbriques lliures i reduccions d’impostos per tal de compartir alguns dels beneficis de la propietat intel·lectual. Això només va funcionar fins a cert punt. Però el mes de maig passat, HP va vendre el 51 per cent del seu servidor i el seu grup d'emmagatzematge a Tsinghua de la Xina, cosa que garanteix gairebé un interès de control i els beneficis de propietat intel·lectual.

Així mateix, Western Digital va formar una empresa conjunta amb Unisplendour per vendre matrius d'emmagatzematge, i IBM va crear una empresa conjunta amb PowerCore per produir xips de servidors en Power Architecture d'IBM. Aquestes accions ofereixen a les empreses xineses un major control sobre la tecnologia i la seva capacitat per crear productes casolans a tot el món.

Amb l’acord AMD-THATIC, les empreses xineses ara tenen accés a competències per fer gairebé qualsevol cosa, des de la tecnologia mòbil i l’emmagatzematge fins als processadors de xarxa i ARM. No són necessàriament bones notícies per als fabricants nord-americans. Aquest tipus d’acords només augmenten la possibilitat que les empreses xineses comprin gairebé tot el que necessiten.

Per què les recents ofertes tecnològiques de la Xina ens han posat nerviosos